Perifèria, Clara Peya

La pianista i compositora presenta un nou repertori de cançons profundes i compromeses

L’univers de l’artista s’inspira aquest cop en els espais de pas, en els marges, en allò que mirem. Les perifèries reals i emocionals que genera un sistema hostil que no ens abraça a totes. Els perímetres que emmarquen i classifiquen la norma i la necessitat.

Costa encaixar en una societat que veu la diferència com una amenaça i se centra en perpetuar els privilegis i zones de confort de cadascuna; la Clara ens proposa posar la mirada en aquests “no-llocs”, espais buits, buidats.

Un viatge a les fronteres també del so, a través d’un estil pop amb electrònica minimalista i amb una clara aposta pel so de piano de paret amb sordina com una opció estètica que respon també a una opció política: donar espai a allò arraconat, menystingut.

Un nou repertori de cançons profundes i compromeses combinades amb passatges instrumentals d’un pianisme magnètic. El baix elèctric, la bateria, l’electrònica completen cada cançó de forma crua i preciosista, recreant aquests espais de trànsit on cada petit detall és tan intens com imprescindible.

Fitxa artística:
Clara Peya, piano i electrònica
Enric Verdaguer, veu
Vic Moliner, baix elèctric i electrònica
Didak Fernández, bateria i electrònica